És potser amb Déus en blau a on comencen els dilemes i dubtes durant el procés creatiu. Diferenciar-se artística i formalment del que no feia ni un any havia fet no m’és tan fàcil. Potser, en aquest sentit, el que intenta ser la peça més innovadora és L’Home duplicat, que es caracteritza per ser una peça de llarga durada (30 minuts), i que, precisament per això i per la seva complexitat, es va decidir no gravar-la en estudi de cara a la maqueta, tal i com havíem fet amb les altres sis peces que completaven el treball.
Crec que Déus en blau queda molt marcat positivament per la participació interpretativa dels músics, així com la dedicació desinteressada dels tècnics d’enregistrament. A tots ells els estic agraït per haver tancat un projecte de digna qualitat.